Buscar
Cerrar este cuadro de búsqueda.

Transsexuals de ple dret a les presons

MAYTE PIULACHS – BARCELONA

A Qua­tre Camins em tenien mimada, però estava aïllada. Estic millor amb dones”, diu la Paula

La Paula, de 19 anys, i la Caleny, de 25 anys, són dues de les tres dones que han estre­nat la ins­trucció 1/2019 per garan­tir els drets de les per­so­nes transgèneres i inter­se­xu­als en els cen­tres peni­ten­ci­a­ris cata­lans, pio­ners a l’Estat espa­nyol. El prin­ci­pal canvi és que una per­sona podrà dema­nar estar en un penal d’homes o de dones, en funció del gènere sen­tit, sense neces­si­tat de cap informe mèdic ni ope­ració. En la tra­mi­tació del canvi de cen­tre, les per­so­nes con­dem­na­des per delic­tes de violència de gènere i agres­si­ons sexu­als poden ser des­car­ta­des. Ara, hi ha catorze per­so­nes que s’han iden­ti­fi­cat trans­se­xu­als als penals cata­lans, totes dones, i així són trac­ta­des.

Fa deu anys que el Depar­ta­ment de Justícia va regu­lar amb una ins­trucció l’atenció a les per­so­nes trans­se­xu­als, amb espais per res­pec­tar la seva inti­mi­tat, tot i que la limi­tació de la llei esta­tal obli­gava fins ara a sepa­rar les per­so­nes en penals de dones o d’homes en funció del que posa el seu DNI. Amb la llei 11/2014, apro­vada pel Par­la­ment, que erra­dica la disfòria de gènere i els infor­mes mèdics perquè l’admi­nis­tració admeti el gènere sen­tit, les pre­sons cata­la­nes han fet un esforç per adap­tar-se a la rea­li­tat social i garan­tir aquest dret a les per­so­nes pri­va­des de lli­ber­tat. Un pas des­ta­cat va ser el canvi de nom a la tar­geta sanitària, impul­sat pe la pla­ta­forma Trans­forma la Salut amb l’excon­se­ller Comín. La presó Bri­ans 2 és un model per al col·lec­tiu LGTBI, que fins i tot té un refe­rent de gènere per aju­dar-los, i per nor­ma­lit­zar la seva situ­ació ha tre­ba­llat de cos­tat amb l’Asso­ci­ació Cata­lana per a la Inte­gració d’Homo­se­xu­als, Bise­xu­als i Trans­se­xu­als Immi­grants (Acathi), que des del 2016 va començar a visi­tar el penal, ara ampliat a més cen­tres, per acom­pa­nyar-los dins i fora del cen­tre.

“Era a la presó de joves de Qua­tre Camins, amb el meu xicot, i entre tots em tenien mimada, però estava aïllada i vigi­lada; amb dones estic millor”, explica la Paula, que va dema­nar el tras­llat a una presó de dones, i ara és al penal de Wad-Ras, a Bar­ce­lona. La Paula relata que amb 14 anys va veure que li agra­da­ven els homes. “Pen­sava que era homo­se­xual, però alhora m’agra­dava pin­tar-me i ves­tir-me de dona. I un dia, m’hi vaig ves­tir i vaig dir a ma mare: «Soc així.» I la set­mana següent vam anar jun­tes a com­prar-me roba i un trac­ta­ment.” També explica amb natu­ra­li­tat que va estar un temps tute­lada per la DGAIA perquè “la meva família no podia amb mi”, després en un cen­tre de justícia juve­nil, i ara en una presó d’adults.

Caleny, més tímida, és nas­cuda al Perú, on té tota la família, que asse­gura que estan més tran­quils que esti­gui en una presó de dones que no a Bri­ans 1, on només hi ha homes. “Emo­ci­o­nal­ment estàs més tran­quil·la”, con­fessa. Paula i Caleny man­te­nen uns hora­ris als banys per pre­ser­var la seva inti­mi­tat, com als penals d’homes (a la presó Bri­ans 2, les dut­xes són a les cel·les). Els con­se­llers de Justícia i Afers Soci­als, Ester Cape­lla i Chakir el Hom­rani, van visi­tar ahir les dues inter­nes a Wad-Ras amb el con­ven­ci­ment que “la nova ins­trucció defensa drets fona­men­tals”.

Font: http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1697304-transsexuals-de-ple-dret-a-les-presons.html

Facebook
Twitter
LinkedIn
Pinterest

Deja un comentario

Sobre el Director
Rodrigo Araneda

Presidente de ACATHI. Es psicólogo comunitario, trabaja codo a codo con las comunidades migrantes, brindando espacios seguros para compartir experiencias, ofreciendo terapia individual y grupal, y promoviendo estrategias de autocuidado y resiliencia.

Entradas recientes

¿Necesitas ayuda?

Póngase en contacto con nosotros hoy mismo y obtenga una asesoría gratuita

Ir al contenido