Som Persones Trans, visibles.

Som Persones Trans, visibles.

Ser visibles mai va ser el problema. La nostra visibilitat en molts casos ens han fet anar-nos dels nostres països, per a salvar les nostres vides. En molts d’ells les persones trans som perseguides per colles, la comunitat i fins i tot la pròpia família.

Algunes arribem a Espanya i ens convertim en sol·licitants de protecció internacional (asil). No deixem de ser visibles, moltes vegades les professionals no saben com tractar-nos, ni com dirigir-se a nosaltres.
Algunes de les persones sol·licitants d’asil d’altres cultures, no entenen als qui tenen davant. Moltes entenem que, encara que estem en països amb més drets i lleis que ens protegeixen, hem de continuar sensibilitzant sobre qui som i com volem que ens vegin.

Moltes de nosaltres esperem anys per a tenir estatus de refugi o altres permisos de residència, així i tot, sentim les mirades en el metre i el transport. Anem sentint més seguretat i amb això avançar pas a pas.

És necessari que lluitem perquè totes les persones trans i especialment les dones trans puguin ser visibles.

Des de ACATHI, ajudem a les persones trans, algunes d’elles estan a la presó complint penes perquè en intentar salvar les seves vides sortint dels seus països, en alguns casos cometent algun delicte contra la salut pública. Les persones trans en presons són molt visibles i per això és necessari es creuen protocols específics per a la seva correcta atenció i garantir la seva seguretat. Són necessaris projectes i programes d’acompanyament com el que té ACATHI, que sigui aquí i els faci sentir que no estan soles.

Algunes dones migrants trans, viuen com a única sortida laboral el treball sexual, la inclusió en el món laboral no facilita que se’ns visibilitzi. Algunes companyes han aconseguit treballs de cambreres d’hotel, de neteja; però allí no són visibles.

Si analitzem, quantes dones trans trobes en els serveis d’atenció al públic (caixeres, botigues, perruqueries…)? Pensem, quantes d’elles són d’altres països? I ara pensa, quantes d’elles són majors de 40 anys? Probablement cap.

Així que el problema no és que les persones trans siguem visibles, que ho som, sinó Quant esteu preparats per a veure’ns, per a formar part de la vostra quotidianitat?

Enfront de l’estat d’alarma, moltes d’aquestes dones trans que viuen del treball sexual, no poden treballar. Estan confinades en les seves petites habitacions o en pensions on treballen. Moltes es veuen obligades a sortir perquè no poden pagar els seus hostalatges. Totes expliquen la por, por de ser visibles. De com les treballadores socials o educadores les tractaran quan vagin a demanar ajuda per a aliments, com les miraran les altres usuàries en els albergs, com les atendran les professionals del servei de salut, si es troben malament… Tenen por al fet que, en aquesta visibilitat forçosa, la gent no les tracti amb respecte, les menyspreïn, usi els noms que no les representen, les avergonyeixin.

El nostre treball durant aquests dies, més que mai, és donar-los seguretat que els professionals, allí fora, les tractaran amb dignitat i respecte. Recordar-los que tenen drets i que moltes persones cisgénero són aliades, ens donen suport i ajuden.

És fàcil celebrar el dia de la visibilitat trans, però per a això necessitem recordar que necessitem espais segurs, on estiguin garantits els nostres drets. Necessitem un tracte digne, treball inclusiu i respecte.

Recorda la nostra campanya: Ayuda para vulnerables migrad@s LGBTIQ por covid19

Leave a Reply

Your email address will not be published.

This function has been disabled for Acathi.org.

error: Content is protected !!
Skip to content