Colectivos transexuales exigen una ley estatal de identidad de género que ampare a todos por igual: “No estamos enfermos”

La transexualidad no es un trastorno psicológico, sin embargo en España solo cinco comunidades tienen leyes de identidad de género y solo dos rehuyen tomar como una enfermedad la transexualidad como Cataluña.
Continue reading “Colectivos transexuales exigen una ley estatal de identidad de género que ampare a todos por igual: “No estamos enfermos””

Mike Pence, el pasado homófobo del próximo vicepresidente de EE UU

DURANTE SU CARRERA POLÍTICA, MIKE PENCE HA ATACADO DURAMENTE AL COLECTIVO LGTB: SE HA OPUESTO AL MATRIMONIO IGUALITARIO, HA APOYADO LAS PELIGROSAS TERAPIAS PARA CURAR A LOS GAYS, HA FAVORECIDO EL CONTAGIO DEL VIH… DESTAPAMOS LA AMENAZA HOMÓFOBA QUE SUPONE EL PRÓXIMO VICEPRESIDENTE DE EE UU.

Continue reading “Mike Pence, el pasado homófobo del próximo vicepresidente de EE UU”

EL PAÍS: Desmontamos a Joan Cornellà, el Banksy del cómic

Cómic

El pasado verano, toda la prensa cultural del país enloquecía: la portada de Schmilco, el nuevo álbum de Wilco, venía ilustrada por el dibujante catalán Joan Cornellà (Barcelona, 1981). Pese a la euforia, durante los días siguientes -y los siguientes a éstos- los mismos medios que habían parado rotativas por Cornellà fueron incapaces de arrancarle declaración alguna. Nosotros, que tratamos de cerrar una entrevista con él, tampoco lo logramos.

Violento, hilarante, de mal gusto, surrealista, censurable -y censurado, de facto, en sus propias redes sociales. Estos son algunos de los adjetivos que acumula Cornella con sus publicaciones, tanto las online como las offline -superventas como Zonzo o la recientemente publicada en Estados Unidos Mox Nox. Bajo un estilo profundamente icónico, pues sus páginas siempre responden a una misma estética (seis viñetas, colores pastel, rostros clónicos), Cornellà regurgita su bagaje underground para convertirlo en una expresión pop abiertamente sórdida.

Incluso a estas alturas del artículo, existe la posibilidad, aunque bastante remota, de que el nombre de Joan Cornellà no os diga nada. Lo físicamente imposible es que, revisando vuestros timelines, no os hayáis topado con alguno de sus dibujos -ilustraciones que alcanzan cifras obscenas de likes y retuits. La abrumadora repercusión de cada uno de sus trabajos es, probablemente, la misma que le ha permitido crearse ese personaje hermético y misterioso que rehuye todo tipo de focos y micrófonos; incluso los nuestros. Y es que este texto nace de una entrevista truncada, imposible; nace de un fracaso. Puestos a fracasar, decidimos hacer nuestro el título de una de sus primera obras; nos repetimos, una y otra vez: si has de fracasar, Fracasa Mejor. Nuestra forma de caer escaleras abajo (pero con gracia) pasa por reunir en el presente artículo a distintas voces, educadas tanto en el cómic como en el arte contemporáneo, que tienen mucho que decir sobre este artista tan lacónico como fascinante.

“Cornellà es una rara avis; un ser único. No me extraña que lo pete. Lo descubrí cuando se presentó a un concurso de cómic en el que yo hacía de jurado, nos conocimos en la cena posterior, y hubo buen rollo; incluso le acompañé en la presentación de su primer cómic, Abulio. Por aquel entonces yo era director de El Jueves y, como me molaba mucho lo que hacía, le propuse colaborar en la revista. El material que hacía aquellos años era muy distinto al de ahora: recuperaba una tradición underground setentera loquísima, con diálogos abundantes y una suciedad gráfica muy bestia”.

Albert Montenys
Dibujante y director de Orgullo y Satisfacción.

“La primera vez que llevamos nuestro festival de cómic de autor a Madrid, Joan tenía que participar en una charla y, en su lugar, cogió a otra persona para que se hiciese pasar por él. No sé si era alguien que le había entrado la noche anterior, o si era un fan suyo que se había prestado al juego. El caso es que, al acabar el acto, él tenía programada una sesión de firmas al fondo de la sala; pero la peña, al no ponerle cara, se iban sin que les firmase el cómic. Cosas así no hacen más que alimentar esa figura misteriosa y peculiar, tan acorde a lo que trata en sus cómics”.

Borja Crespo
Gestor cultural y organizador del festival Graf.

“Joan ya no es que dibujase el cartel de Taller Capuchoc, sino que en algunos de nuestros vídeos llegó a hacer incluso de cámara. Es un tipo multidisciplinar, pero lo realmente interesante es que forma parte de un nuevo paradigma: el de la gente que se ha hecho famosa gracias a Internet. Son perfiles que que no necesitan a los medios convencionales; de hecho, cuando éstos les ofrecen sacarles un reportaje, pasan, porque se exponen a preguntas incómodas o a periodistas que no entienden nada. Cornellà se ha ganado su éxito él solo, en su casa, con su Facebook y sus pinceles”.

Carlos de Diego
Miembro de Pioneros del Siglo XXI y productor de Taller Capuchoc.

“De la misma forma que hicieron figuras como Robert CrumbChris WareDaniel Clowes o Robert Williams, Joan Cornellà -y su habilidad para hacer crítica social a través de la sátira- ha difuminado la línea que separaba a los cómics del arte convencional. Cuando inauguramos su exposición en la galería que tenemos en San Francisco, al ser la primera vez que sus láminas se exponían en Estados Unidos, vinieron cientos de personas a conocerle, comprar sus cuadros y pedirle firmas; mucha gente incluso tuvo que esperar horas para poder entrar, porque la cola ocupaba dos manzanas”.

Ken Harman
Comisario artístico y propietario de la galería Spoke Art.

“Cornellà, su sensibilidad oscurísima y su sentido del humor, están muy en sintonía con otros de los autores que edito en Fantagraphics, como Johnny Ryan. Joan es uno de los mejores dibujante del panorama actual, y me enorgullece poder publicarlo en USA. Lanzamos Mox Nox el año pasado y vendimos la primera tirada casi de forma inmediata. Ahora va por la tercera edición, y no nos extrañaría tener que volver a imprenta antes de que termine 2016. La respuesta del público americano está siendo genial, con lo que el año que viene editaremos también otro de sus trabajos, Zonzo”.

Eric Reynolds
Entintador de Peter Bagge y editor en Fantagraphics Book.

Construccions identitàries. Work in progress

En primera persona

Fa uns anys la fotògrafa Mar C. Llop inicia ella mateixa un trànsit que li obre un nou entorn. Construccions identitàries. Work in progress recull l’experiència de molta gent que, com ella, decideix emprendre el camí cap a la vivència trans*. El projecte captura els processos corporals que experimenta la gent transgènere, mostra les persones i les famílies implicades, i també el secret que moltes vegades acompanya el cross-dressing o transvestisme. Un projecte des de dins de la comunitat trans*, a partir de la pròpia experiència de l’autora.

El propòsit: fotografiant els trànsits

Construccions identitàries. Work in progress és el projecte de la fotògrafa Mar C. Llop per editar un llibre que reculli les fotografies de les transformacions de cossos en trànsit, des del respecte i la creativitat: instantànies dels cossos, però també dels pensaments i sentiments de les persones transgènere. L’objectiu del treball és difondre les diferents realitats trans* i mostrar que es pot ser trans* de moltes maneres. El llibre serà una co-edició entre les editorials Bellaterra Edicions i Pol·len edicions.

“Hi haurà qui no entendrà el meu propòsit, que no m’entén; per això és important crear referents sobre qüestions que a voltes resten estigmatitzades. D’aquí neix aquest llibre, per donar un cop de mà a qui s’està pensant emprendre un procés trans*, o simplement hi pensa, i a totes les persones dels seus cercles afectius que busquen informació per entendre la temàtica una mica millor”.

L’exposició prèvia

L’obra fotogràfica parteix d’una exposició que es va començar a gestar al 2013. Així ho explica Mar C. Llop: “La idea de l’exposició sorgeix quan veig que algunes persones del meu entorn comencen a canviar: passen de viure el gènere de manera fluïda a posicionar-se, mitjançant un procés trans*, en el gènere escollit, que dissideix d’aquell sentenciat en néixer. En aquest moment ofereixo a aquestes persones l’opció de plasmar una representació del seu cos canviant”.

El projecte Construccions identitàries Work in progress és polític: és imperatiu despatologitzar el fet transsexual, així com va passar amb el fet homosexual als anys 90.

La idea de “work in progress” es basa en el concepte de procés, en descobrir-se a la velocitat desitjada i fins allà on cada una sent.

Ara, el llibre

El llibre està dividit en quatre seccions, que ressegueixen el camí que va fer la Mar C. Llop a través del projecte: ConceptesPersonesVincles i EnTrànsit.

La Mar va començar capturant fotogràficament el trànsit de moltes persones, partint d’un llenç negre que li permetia adaptar-se al màxim a qualsevol escenari: així va sorgir EnTrànsit. En paral·lel, la fotògrafa va començar a retratar els protagonistes d’aquests trànsits en el moment en què arribaven, vestits i vestides: i va ser així que va sorgir Persones. La secció també s’obria a persones que estaven en altres moments vitals. La secció Vincles va sorgir per mostrar les relacions diverses que tenen les persones que viuen el gènere de manera dissident. Finalment, Conceptessituava alguns temes de reflexió, en paraules i en imatges, en un intent de plasmar discursos, vivències i sensacions: la fragilitat, el transvestisme, les criatures trans, la visibilitat dels homes trans, la socialització, les hormones, la política biomèdica patologitzant…

Les fotografies del llibre són acompanyades per textos, en la secció Conceptes de la Mar C. Llop, i en les seccions Persones i Vincles escrits per les pròpies protagonistes fotografiades. Podríem dir, doncs, que és un llibre coral fet de moltes mirades i veus.

Qui impulsa el projecte: l’autora

Fotògrafa freelance i activista de l’associació de persones trans* Generem!. Mar C. Llop neix a Barcelona el 3 de juliol de 1967, estudia fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (1981-1986) i realització de vídeo al Centre de la Imatge (1987-1988).

Mar C. Llop munta el seu primer estudi l’any 1996. Des de llavors treballa en el món editorial i publicitari amb una àmplia cartera de clientela, especialitzant-se en interiorisme, arquitectura, moda i retrat (El Mueble, Arquitectura y DiseñoCasa IdealHabitaniaCuerpo MenteCôte Sud, Güell Lamadrid, Taller de las Indias, Toni Miro, Nice Things-Paloma S…).

Des del 2013 està desenvolupant el projecte Construccions identitàries Work in progress sobre les diversitats de gènere. El projecte ha estat publicat al Diari AraEl PaísTime Out i exposat al Centre de Fotografia mitjans Documentals de Barcelona l’octubre de 2014, al 2015 al Centre Cultural la Farinera del Clot i al Ajuntament de Tarragona, entre d’altres.

Altres projectes personals són “Escocesos sense espai”, retrats de la gent que treballava a la fàbrica La Escocesa i muntats en una sola foto de 1.38 per 12 metres, a l’estil de codi de barres per protestar contra l’especulació immobiliària; o la sèrie de fotografies nocturnes de paisatges a la llum de la lluna a Cap de Creus “Reflexes Llunàtics”(2009).

Qui l’acompanyana: les editorials

En l’exposició de La Farinera, l’editor de Bellaterra Edicions, Jose Luis Ponce, va proposar a la Mar C. Llop fer-ne un llibre. Tot seguit s’hi va sumar Pol·len edicions. Les dues editorials faran una co-edició per treure a la llum aquest llibre de fotografies i raonaments.

A què es destinaran les vostres aportacions

Les aportacions dels i les mecenes contribuiran a fer realitat un somni: convertir les fotografies de la Mar C. Llop i de totes les persones que l’han acompanyat en el procés de descobriment i creativitat en un LLIBRE.

CARACTERÍSTIQUES DEL LLIBRE

Mides: 23 x 28 cm
Pàgines: 244
Paper interior: Estucat Mate PQ FSC
Enquadernat cosit en tapa rústega
PVP: 30 euros

El llibre estarà ecoeditat, és a dir, seguirà criteris de respecte al medi ambient i incorporarà una motxilla ecològica per mostrar l’impacte ambiental del llibre ­-i sobretot l’estalvi aconseguit a partir de l’aplicació de bones pràctiques en el disseny i la producció del mateix.

Aquí en podeu veure algunes mostres de la maquetació.

CONCEPTES

PERSONES

VINCLES

ENTRÀNSIT

Quines recompenses oferim?

El llibre en paper serà la recompensa estrella d’aquesta campanya, una obra impresa amb paper de la màxima qualitat. Una de les altres recompenses és una edició limitada deluxe amb estoig exclusiu.

Si voleu copsar totes les protagonistes del llibre no us perdeu la recompensa amb el pòster collage col·lectiu Persones, amb fotografies de les diferents protagonistes implicades.

Una recompensa també inclou la xerrada-presentació del llibre amb l’autora, la Mar C. Llop, per conèixer el procés d’elaboració del llibre i també alguns dels participants del mateix.

Si voleu proposar una recompensa a mida, feu-nos-ho saber a construccionsidentitaries@gmail.com.

El calendari

La idea és poder lliurar les recompenses a principis del 2017. Es farà una festa per als i les mecenes perquè puguin recollir les seves recompenses. En el cas que no pugueu venir, es podrà recollir en la llibreria de Barcelona Espai contrabandos(c/ Junta de comerç, 20). Recordeu que hi ha recompenses que inclouen enviament.

Contacte

Correu
construccionsidentitaries@gmail.com
Facebook Mar C. Llop
Web Mar C. Llop

Facebook Pol·len edicions
Twitter Pol·len edicions
Facebook Edicions Bellaterra
Twitter Edicions Bellaterra